Que rima
Popularity · Low
YouTube
Searching YouTube...
Lyrics
Cercarem les harmonies i farem una cançó
Que són pobres les idees que alimenten el meu cor
Que si un riu de roba estesa me contempla caminar
Per damunt les fulles seques d'un betlem imaginari
I la culpa me distreu dels avions que ja he fet caure
Dins els llacs que descongeles per referir-me i abeurar-me
És la terra, és el cel més ple de peixos
Dulce Pontes, dolça mort
Eres una destructora
La tinguérem de ressaca i et zauríem tot el món
De podrir-se i desdentar-se i negociar sa presó
Que pelar una carbassa és beure cítric suc de pols
Cada passa té un silenci i tota bílis fa renou
Que és molt dur no reconèixer que el meu call te vol a prop
Jo tindria tots els poros de per riure's
Criatures d'ultratomba acolliu-me al vostre tema
Si heu perdut ja la decència apuntau-me la pistola
Cada dia, cada dia no se pot haver de viure
No se poden tantes, tantes odissees infinites
Ni la vida extraterrestre ni una pell de cocodril
Per què estendre la tornada una llar de serpentines
Tots estimen el seu modo d'esdenar-les
Seràs jo en certa manera
Quan acaba un altre dia i una cursa
En paisatges lentament s'arrelentitza
Sona un grup dins una casa i a defora negra alzina
Tanta sort que és lluna plena i que tot neda en mercromina
Cada taca destenyeix més pintura que no tinta
I el tabac s'hipocondria per deixar-se en ell mateix
Que no fumen les persones que no mengen animals
De lletuga tenen l'obra i de formigues fan el pa
Cada taca justament no s'eternitza
És la fauna, repetia una a l'altra per telèfon
Que les ones en tempesta se rompien de silenci
No és per res que el calabruix no m'inunda ni apostrofa
Ni la seva força en fase me derrota una victòria
I és que passen massa dies sense fer una rentadora
I les pobres microones no se queixen i podrien
I pegar-se per les portes i ho són totes o ninguna
Que és d'un aliatge en coure del que estan tan ben rotundes
No respira el submarí la reserva de nitrogen
Perquè espera una altra vida dins el gel com ara un fòssil
Si tens ferro a la pestanya tanca bé els ulls un dia
Que per tu ja els argonautes bé t'arremen la sangria
Perquè els falten tant de segles que ni ells no s'ho imaginen
Tantes barques que s'enfonsen a dedins tantes mentides
I no deixis que s'esforcin si tu saps que ja no arriben
A una platja a Andalusia i a ciar-se una altra història
Que són ja massa batalles que hem hagut retrocedides
Que la por només deforma els qui estimen tant la vida
I tu i jo, amic sincer, som més pobres que la plata
Que ja hem fet massa el ridícul per voler ser com els altres
Que ho és tot alimentar-se i poder mirar a la cara
Que tenim el cap de roure i de ferro les peganyes
La remor d'una flassada crema el foc de les cigonyes
De campanes de marès i de cendres d'automòbils
Els carrers senyalitzats
Les farmàcies, vidres, verdes
Dins els arbres, per les soques, les espases neixen neules
He sentit dins una gàbia vertical d'un canelobre
Que il·lumina tres pianos i capells d'un vi més noble
I la selva, tan llunyana, torna els ecos als cabells
Perquè els ha posat els mobles arrambats a les parets
Els armaris, ara, ocupen massa dies
El diluvi és ben cert que es precipita
I el nigul és vegetal
I la roca tan antiga
Que les aigües ja circulen per les venes d'una planta
He nascut als aeroports, entre vols i policies
Has nascut als aeroports
Dins cabines d'ascensor i en els taxis i en els climes
Les cireres surten verges de les conques dels meus ulls
De les conques dels teus ulls i te roden
I me roden per la cara i no volen caure en terra
La rialla de la fruita que te nega una postguerra
Que me nega i me crida i no m'assorda
Perquè els braços de sentir-te és inútil
La final és massa enfora
Seran músics els dofins que ara ens neden les nevades
I el zodíac, mon pare, que els taurons ens persegueixin
Tants llapis que s'escriuen i pinzells de massa alada
Les parets i tots els quadres i els rellotges i els paraigües
I la flor serà l'esgrima i la tova fusta el corc
D'un nigul que se batia i no perdia ni una gota
Tan enfora l'oceà i tants ocells que el sobrevolen
Que unes algues com l'espart fan plàncton de vorera
Les palmeres me destrossen el sistema de presagis
Per omplir els embassaments d'una pluja d'asteroides
Cauen llàgrimes com llits a les platges de Dakar
Les girafes s'esterrocen per l'espina d'una acàcia
Els pingüins als tobogans
Les persones al telèfon
Més que un animal domèstic
Més que mar i agricultura
Caleixeres, canteranes, microscopis, espardenyes
Cafenllets amb ensaïmades, cases velles, fulles seques
Rascaríem persianes si tenguéssim una espàtula
Si tenguéssim qualque idea de com les volem pintades
Calaveres, pentacràtors, telescopis, escopetes
Cafenllets amb ensaïmades, mos farem les cares netes
Eres com els animals
Dins el cràter d'una lluna
En el vent d'allà on hi sol
I en la seva sincronia
A la roca i en l'emblema d'un planeta ple de res
Més vermell que el cel de pondres
A la dura llei de caure
El robot ens escalava per frontisses i parets
Com un tren, com una casa que tenia plataforma