Ciutat Cansada

Popularity · Low

YouTube

Searching YouTube...

Lyrics

He tornat amb el temps als carrers de la ciutat cansada desarmada pel crepuscle i les mirades de gel. El dia minvant em pessiga les galtes i tot esdeve gris, foraster, de color de plata i d'ocres encesos. La llum dibuixa, neutra, un punt de fuga i s'oculta de biax buscant caricies impossibles. La ciutat és mor. L'avinguda és un mapa de derrotes i passos de zebra l'horitzó vertical i ferit dels desitjos que s'apaguen i cauen. La ciutat es mor cada vesprada. Es mor un poc quan torna a casa i té tanta son. He tornat amb el temps al carrers de la ciutat cansada que s'apaga emmig del caos i la barreja d'olors. La barra del bar del fons triangula les hores i cauen els estels, presoners, dins d'un pou de vidre i en tenen pa tot la nit Desperta encesa la nostàlgia i me'n puge a les parets a l'estatura de la lluna La ciutat és mor. Presoner de la polis, d'un semàfor que sempre m'atrapa la fugida cap a un altre cel que asserene l'esperança que quede. La ciutat es mor cada vesprada. Es mor un poc quan torna a casa i té tanta son. Ciutat cansada. Ens perdíem per dins de la ciutat cansada desarmada pel gel de les mirades Ens besàvem davant de cada casa i així és com escapàvem de la nostra presó Intuïem de nit la lluna i les estreles dibuixàvem el sol a les finestres i enteníem l'amor com un got de vi roig que s'escampa damunt la teua pell. La ciutat es mor