Adolescència

Rapsodes

Popularity · Low

🇦🇩 Catalan · Original

Listen

YouTube

0:00 / 0:00

Loading YouTube player...

Lyrics offset

Synced

Lyrics

Comencem la lluita, hormones dalt la muntanya russa Prou de demostrar-li al món que no sé qui sóc, no, no Preguem-te el poder amb tot, en ser el millor, el més guapo de tots I al remat esquivant colzades per alçar el vol Ei, jo no sé si era demència però era de puta mare Sempre avant, sempre tot per l'aire Ma gilera em porta a volar, no corre gaire Però en aquesta comarca no hi ha qui em pare Rasca perilla, Cloretillo al parc de la Bombilla Apaleao i a l'octubre porros de maria Me'n vaig pa clase que em mola filosofia Que ja tinc massa huecos en el parte i la sirena crida Primeres assajos, emotius i especials Versions de Nirvana sonaven prou mal Però és que tot donava exactament igual Som uns putos crios jugant a superstars Amplis que peten, parxes que es trenquen Veïns que es queixen, si és que no ens mereixen La nostra música més pura que una verge Com nosaltres mateixos, tan sols teníem setze I volar d'aquí a Saturno i vore a la Verge O sinó entre tots, mos rulem a la Merche Enyorança d'un temps en el que tot era tan simple I escoltar Technopuah, això era horrible Fins a les primeres rul·les, Podium Evento Rima fàcil, la discoteca del momento Negu Gorriak aspira, la movrim pas I el nostre primer concert, dins del gimnàs De l'institut, al Barbí, Rexxamel, Oi Truc I les hormones que se'ns eixien pels ulls Pressa per viure i la sang que bull Moltes primeres voltes, era tot tan pur Segona vivenda, casa l'útero i jo sóc feliç I un dia rere un altre però mai ens avorrim Marcianito número u, llamant a Marcianito número huit Aquesta nit toca limocho amb videbrik Jugant a ser major, rient a tot hora El primer amor, La Xica de la Poma Hores pensant que els núvols prenen forma I la norma és per sempre, no és broma Sortim, sortim ses paramís cap al temps meravellós Que n'anem, que n'anem, parà, parà Ja m'en record en casa com a molt un fixe Això de mòbils era cosa d'accionistes Passejàvem a Inocència per la Lloma en bicicleta I anàvem to de morada pa nadar en la basseta No sabia de la brossa ni del ron en cola I ja feia playbacks de Ximo Bayo en l'escola I a l'estiu del noranta-quatre somriures d'orella a orella Agafat de la mà de la filla de l'estanquera I anava bé, primavera rere primavera Fins que les bones amistats van fer-me una ofrena Jo volia una vida tranquil·la, senzilla, calmada Però tot va canviar amb la primera calada I ala, a estar onxers a fumar porros Sentats en la sec i americanes en corros Sempre algo al marge, hi ha qui s'asusta S'apura el canut, no tires fum, te tragues la xusta Cap referència, és la ciència més perfecta Que la de creure que eixe era amb l'adolescència Cos bategant, fent cumbia o fent festa Fent front a les pors que la vida ens presta Hàbitats d'un món per desxifrar Caminers d'un camí per asfaltar Buscadors de respostes que seré de gran I segurament acabes fent allò que no havies pensat Deixarem la bici pa buscar bici amb la moto Tota la penya en comboi fent el loco Gabri, col·lega, dixa-me-la, la velocitat no m'afronta Que a mà high capó i en la rotonda s'estrompa I és la bomba, el teu cul en pompa Ho ha fet aposta i ara el nòvio busca bronca Bulla, bulla en el pàrquing de l'evento Buscaves fama en la comarca, és el teu momento De moment no, diu Don José Eixe retor ací no té res a fer Ves i dil-li que es pose en la meua pell I abons vorà que jo ja, ja no tinc remei Que mentre alguns es fan vells Jo encara em pregunte de major què seré Joder, que sí, ja sé, un tio mierda, un puto desastre M'enxufe una xusta, em crem el bigot i olor a pollastre Averiguat que tot i tot no pot ser, ja saps Jugant als marges del camí sense pensar en arribar Fent rondalles mentre danses al son de les bategades No cal que es bafem fort davant la por de les teues passes Ofenem-nos, no podem perdre més temps Fa la impressió que té una mena de poder Una mena de poder que no sé com definir-lo Ofereixo-vos un bell espectacle Quedin satisfets amb el que han pagat Oh, és la primera, el primer amagat No oblidis el que has aguantat i el que ja s'ha aconseguit Serà possible, possible, si l'emoció augmenta M'has obert els ulls, m'has obert els ulls I la teva mare també hi serà